Xavi, lligat de mans

La nova era del FC Barcelona hauria de començar per posar fi als falsos optimismes. La realitat és crua i el sotsobre pinta a llarg. Tant a Laporta com a Xavi els agrada transmetre que tot anirà formidable. Ser optimista mola. I tant la indústria al voltant del club com molts seguidors els agrada sentir aquesta música evocadora. Però no fa falta combatre el derrotisme amb proclames d’una remuntada ràpida i esplendorosa. El realisme també té el seu públic i al Barça li queden molts partits per perdre. El club és com un barco atrapat en un mar de gel. No pot avançar, encallat sobretot pel pes dels seus salaris. Segurament té capacitat per fitxar un Ferran Torres gràcies a Goldman Sachs, però no té manera d’inscriure’l per culpa del rigor del marge salarial de LaLiga. L’anterior directiva va sospirar que Coutinho, per exemple, fes un vistós Mundial el 2018 per rebre trucades amb ofertes acceptables. I aquí segueix, cobrant més que el més ben pagat del Bayern (Lewandowski) o el City (De Bruyne). I segueix Umtiti i altres de rendiment qüestionable els salaris dels quals es mantenen al nivell de superestrelles europees. La solució, fora Sense alliberar fitxes, seguirem igual durant un parell d’anys mínim, fins que es vagin acabant contractes, llevat que algun club despistat embogeixi per algun jugador. No passa res per recordar això. Ho entenem. Fins aleshores, les mans de Xavi es mantindran lligades. A ningú se li escapa que la solució als mals està fora de la plantilla actual. Per tant, la nova era que va airejar el tècnic, entenent com a tal al procés per arribar a tutejar un dia el Bayern, depèn abans que res de les gestions del president i els seus executius de confiança. I no és per donar-los un cop de mà ni tapar els seus errors, però fàcil no ho tenen. Xavi ja s’ha adonat que una cosa és tenir un manual clar i moure botons sobre una estora, i una altra asseure’s a la banqueta del Camp Nou i aplicar-lo. Trobar alternatives als successos del joc sobre la marxa costa. És un aprenentatge que ja anirà fent. En això sí que es pot ser optimistes.

El més llegit