Esquerra puja a les enquestes, tot i que el recolzament a la independència baixa, d’acord amb l’últim sondeig del prestigiós Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS). És la paradoxa que domina i dominarà la política catalana durant el que queda de legislatura. Després de sis mesos al capdavant de la Generalitat, Esquerra Republicana avança el seu principal adversari, el PSC, que li va treure 49.000 vots en les últimes autonòmiques, i gairebé dobla en vots Junts per Catalunya, el seu gran competidor. Un resultat que revela un canvi de fons en les expectatives de molts independentistes, ja que els republicans no poden presentar encara cap balanç de la seva principal aposta, la taula de diàleg amb el Govern, que encara no ha començat a caminar. El progrés electoral d’Esquerra posa de manifest que una part significativa de l’electorat independentista està més pendent de les coses de menjar, o de la pandèmia, o de l’arribada dels fons europeus, que de la independència. El càstig que aquest mateix electorat infligeix a JxCat forma part del mateix decantament cap a posicions realistes. De res serveix que el vicepresident Puigneró reivindiqui el gen convergent, buscant acords amb el Govern sobre l’aeroport (una aposta controvertida), mentre JxCat continuï associat a l’estratègia de la confrontació que defensa Carles Puigdemont.