De vegades de bona fe, de vegades per ingenuïtat, l’home és confiat. Té fe que les coses s’arreglaran. L’error és en el ‘s’arreglaran’. Com quan diem ‘cal que’. Mai ens implica. En aquesta esperança solem visualitzar la ciència i els avenços tecnològics com una panacea. Amb la Covid el tema ha funcionat així, la ciència, amb la vacuna, ens ha salvat. Només calia esperar. Una de les principals fes és que els avenços científics revertiran el desequilibri mediambiental. No ens preocupem per la debacle de l’ecosistema perquè la ciència ho arreglarà. La gent que ha adoptat aquesta creença no recicla, perquè li sembla insignificant el que ell pot contribuir respecte a la monstruositat de les principals empreses contaminants. La seva postura és passiva. Continua utilitzant el cotxe de combustió, ja que està convençut que, ben aviat, tots seran elèctrics. Per això viu sense mala consciència, confia en una cosa que ha de venir, sense la seva intervenció. Anomenem-ho innovació científica.