Fa uns anys, a Dubai, vaig poder comprovar com vivien els treballadors immigrants (la majoria nepalesos, indonesis o pakistanesos), en alguns dels barris allunyats dels fastuosos gratacels o també a redós de les grans construccions, en unes condicions infrahumanes. Són la base sobre la qual s’assenta l’eufòria immobiliària desorbitada dels Emirats. A Qatar, passa el mateix. 'The Guardian', ja fa mesos, va denunciar que, arran de les obres per al Mundial de futbol, havia comptabilitzat 6.500 treballadors morts. Això, sense comptar amb la vida miserable dels dos milions que pràcticament estan esclavitzats. Serà molt bonic, aquest Mundial que ja va néixer sota l’estigma de la corrupció i que es farà a major glòria de la hipocresia internacional.
Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Poder anar a Qatar, però sense besar-se
Serà molt bonic aquest Mundial de Qatar, que ja va néixer sota l’estigma de la corrupció i que es jugarà a més glòria de la hipocresia internacional

El més llegit
- Els Mossos tanquen la investigació per la mort de l’amo de Mango: conclouen que la caiguda va ser accidental
- ‘La casa nostra’, la ‘sitcom’ de Dani de la Orden amb què 3Cat recuperarà l’esperit de ‘Plats bruts’
- Badalona desallotja el popular bar de 'tardeos' Santa Lola davant el malestar dels propietaris
- Ferran Corominas: "Vam jugar 10 minuts plorant, ens vèiem a Segona"
- Lleó XIV nomena el barceloní Daniel Palau nou bisbe de Lleida