Prohibir llegir, per Carme Fenoll

‘Caputxeta i les llobes ferotges’, així titulava Juan Soto Ivars a El Periódico el 12 d’abril de 2019, un article d’opinió vinculat a una pràctica polèmica viscuda a l’Escola Tàber de Barcelona. És poc freqüent que les biblioteques escolars del nostre país siguin notícia als mitjans i també ho és que les famílies intervinguin en la purga de la col·lecció de fons bibliogràfics de les escoles. En aquella ocasió, l’autoanomenada Comissió de Gènere, juntament amb l’Associació Espai i Oci, van decidir revisar el fons infantil de la biblioteca escolar amb perspectiva de gènere. Els llibres apartats van passar a denominar-se “llibres tòxics”. La decisió es va fer pública aquells dies i la notícia va saltar als mitjans i va ocupar les tertúlies i espais d’opinió de la majoria de les nostres capçaleres. L’anècdota de pretesa correcció política i censura progre del paràgraf anterior sembla, en canvi, una broma si ens fixem en els Estats Units, on aquest tipus de notícies configuren una part no menyspreable del debat cultural i educatiu i, per tant, de la política. Se’n feia ressò aquest diari el passat dilluns 15 de novembre, parlant-nos de les guerres culturals, la cultura woke o el símbol ‘Beloved’. Ambdós moviments ens han de posar en alerta. Una de les respostes interessants que veiem als Estats Units per conèixer i denunciar pràctiques de censures i purgues a les biblioteques, la trobem en la celebració anual de la ‘Banned Books Week’. La setmana dels llibres prohibits és un esdeveniment que celebra la llibertat en la lectura. L’edició de 2022 està anunciada pels dies 18 a 24 de setembre i posa l’accent en explicar els capítols actuals i històrics de censura de llibres a les biblioteques i a les escoles. Un dels trets diferencials que fa que l’acció sigui rellevant és que reuneix a tota la comunitat del llibre: bibliotecaris, llibreters, editors, periodistes, escriptors, professors i lectors. Qui sap si en el fons, posar l’accent sobre la prohibició, també és una forma de fomentar la lectura, sobretot entre els adolescents. Però tornem a la censura del llibres a les nostres terres. És possible que en el nostre imaginari associem la prohibició de llibres al franquisme, als anomenats inferns de les biblioteques i als temps on s’assumia molt clarament que els llibres poden modificar idees i actituds i, per tant, transformar ideologies. Podem dir que la censura de llibres és cosa del passat a casa nostra? Les notícies semblen desmentir-ho. El mes d’octubre passat, EL PERIÓDICO es feia ressò de la sentència d’un jutge de Castelló que obligava a l’ajuntament a retirar 32 llibres de temàtica LGTBI a 11 instituts. La mesura, impulsada per la Fundación Abogados Cristianos, va recollir quasi 9.000 recolzaments en menys de 24 hores. Per tant, aquest tipus d’episodis, estan lluny de formar part del passat. La diferència amb els Estats Units és que aquí no són recollides i denunciades per tots els col·lectius d’una forma organitzada i bel·ligerant. En el món de les biblioteques del nostre país, el Servei de Biblioteques de la Generalitat va organitzar els anys 2015 i 2016 unes jornades anomenades Nihil Obstat (vegeu programa) on el col·lectiu de bibliotecaris obria la reflexió de com actuar davant de la censura i l’autocensura en la tria de llibres. La iniciativa va aplegar professionals especialitzats, com la bibliotecària Valerie Nye, experta de l’American Library Association (ALA), que ha recollit pràctiques d’arreu del món (també la mencionada a l’inici d’aquest article) al llibre ‘Intellectual freedom stories: from a shifting landscape’, editat per l’ALA. La jornada bibliotecària Nihil Obstat va tenir un impuls popularitzant emmarcant-se a la Fira del Llibre Prohibit, amb seu a Llagostera i dirigit per la bibliotecària i activista cultural Montse Vila. Aquestes iniciatives van ser font d’inspiració de la Setmana de la Cultura Prohibida que va tenir lloc a El Born CC. Malauradament, no em consta cap iniciativa similar en aquests darrers temps. Em sembla totalment necessària la creació d’un Observatori de la Censura en els Llibres, per tal de recollir i denunciar de forma oficial i constant aquest tipus d’accions. Els impulsos polítics extremistes i les tendències revisionistes així semblen fer-ho necessari. Caldrà aliar-nos per reivindicar la necessitat d’obrir mirades des de les escoles i biblioteques. I és clar, no podem renunciar a tenir biblioteques escolars, però aquest és un tema que donaria per un altre article i on potser em caldria autocensurar-me la llista de greuges a fer.

Prohibir llegir

Em sembla necessària la creació d’un observatori de la censura als llibres, per recollir i denunciar de manera oficial i constant aquest tipus d’accions. Els extremismes i les tendències revisionistes així semblen fer-ho necessari

El més llegit