Barcelona, capital del Mediterrani

El 1995 es va posar en marxa el procés de Barcelona que va donar lloc, el 2008, a la fundació de la Unió pel Mediterrani, els membres del qual són 15 estats de l’Àfrica, Àsia i Europa que el voregen i tots els països de la Unió Europea, i la seva seu és la capital catalana. Al Mediterrani hi conviuen dos mons separats per dinàmiques demogràfiques oposades i una gran diferència de nivell de vida. Des de 1990, els països de la riba sud han vist créixer la seva població en un 72% i la UE, només el 6,5%. En els primers, els menors de 14 anys són avui el 31% de la població, mentre que a la UE en són només el 15%. I la renda per càpita de la UE és 6 vegades superior. Aquestes divergències i la falta d’oportunitats expliquen per què moltes persones, en bona mesura joves amb formació, intenten creuar el mar buscant no només una vida més pròspera, sinó també un entorn d’estabilitat política i de respecte a les llibertats fonamentals. El papa Francesc ha assenyalat amb severitat que el Mediterrani s’està convertint en un gran cementiri. Per raons purament humanitàries, Europa no pot permetre que molts continuïn arriscant la seva vida. Però també hem de desterrar la visió que l’‘altre’ Mediterrani és només una font de conflictes i entendre que Europa necessita migrants si vol mantenir el seu nivell de vida És, sens dubte, de benefici mutu trobar solucions estructurals i duradores que contribueixin a la convergència de totes les ribes mediterrànies. El 29 de novembre es van reunir a Barcelona un nombre rècord de ministres d’Afers Exteriors per afrontar aquestes qüestions. Es va celebrar el Fòrum Regional de la Unió pel Mediterrani i la reunió ministerial de la Unió Europea amb el Veïnat Sud, que vaig copresidir. Vam debatre sobre el que podem aconseguir aplicant l’Agenda per al Mediterrani per impulsar un desenvolupament econòmic verd i inclusiu. La UE va posar en marxa l’any passat un nou pla econòmic i d’inversions per al Veïnat Sud, amb un pressupost de fins a 7.000 milions d’euros per al període 2021-2027, amb els quals pretén generar una inversió pública i privada de 30.000 milions d’euros. Un tema que vam tractar, i que és prova de les enormes oportunitats que hi ha, és la lluita compartida contra el canvi climàtic. D’una banda, la UE té un ambiciós pla per descarbonitzar la seva economia, el Green Deal, i per això haurà de comprar grans quantitats d’electricitat verda en el futur. I, de l’altra, els països del sud disposen d’abundants recursos de sol i vent per construir un sistema energètic totalment nou que en proporcioni. Si no actuem amb urgència augmentaran les greus disrupcions d’infraestructures que ja estan afectant la seguretat alimentària i l’estabilitat regional. El Mediterrani s’està escalfant un 20% més ràpid que la resta del món. La COP27, que celebrarem a Egipte l’any que ve, serà una gran ocasió per aprofundir en l’estratègia climàtica mediterrània. La reunió també va posar de manifest l’actual dinàmica geopolítica, ja que molts ministres dels països africans van triar acudir al fòrum de cooperació entre la Xina i l’Àfrica, que es va celebrar durant els mateixos dies. A la UE hem de tenir en compte que altres actors també fan el seu propi càlcul de beneficis mutus i que cal decidir amb quina determinació volem actuar. A l’Àfrica hi ha molts actius immaterials en joc. Aquest any, ‘Mediterráneo’, de Joan Manuel Serrat, ha complert 50 anys. Va ser una cançó mítica per a mi i per a molts de la meva generació, que recull tota una manera d’entendre la vida d’Algesires a Istanbul. Però, anys després, va compondre ‘Plany al mar’, en què descrivia el seu deteriorament. La primera retrata el que podem i hem d’aconseguir si actuem junts. La segona ens presenta cruament què tindrem si fem veure que actuem. Els líders polítics tenim una gran responsabilitat per assegurar que les iniciatives que estem posant en marxa resulten veritablement efectives i per rectificar ràpidament si no són suficients. Però la responsabilitat última està en els ciutadans, per elegir altres líders en el nostre lloc si no estem a l’altura.

Barcelona, capital del Mediterrani

Europa no pot permetre que molts continuïn arriscant la seva vida per arribar al continent. Però també hem de desterrar la visió que l’‘altre’ Mediterrani és només una font de conflictes i entendre que Europa necessita migrants si vol mantenir el seu nivell de vida

El més llegit