Als anys 90, Pasqual Maragall va posar Barcelona en el tapet internacional organitzant el primer congrés internacional de «ciutats educadores». Un significant nou, potent i utòpic. Per tant, atractiu perquè perfilava l’educació com a primera prioritat de ciutat i aquesta, al seu torn, es comprometia a reorganitzar-se com un agent i un context educador complementari i aliat de l’escola. Tot un desafiament il·lusionant per a docents, famílies i teixit civil que actuaven en aliança per un bé comú: la ciutat educadora com ecosistema de cohesió, innovació i democràcia local.
Un model urbà més inclusiu Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ciutats educadores i col·laboratives
La postpandèmia i la urgent transició ecològica ens obliguen a repensar quina ciutat volem i deixarem a les futures generacions

Temes:
El més llegit
- Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao
- El nen mort a Valls va estar tot el matí al cotxe mentre el pare treballava
- Jordi i Omar, les dues víctimes de l'incendi de Torrefeta: "Vam sortir a buscar-los, però era com estar a l'infern"
- ¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?
- Catorze universitàries acusen un catedràtic de la UB d’abús sexual