Aquests dies els senyors de Spotify m’han recordat que fa 10 anys vam iniciar una relació musical (i contractual). Ja sigui amb ells o amb Deezer, Pandora i altres plataformes digitals, som molts els que ens hem acostumat a escoltar música d’una altra manera. Els nostàlgics continuem enyorant l’emoció de remenar discos en una botiga i de vegades ens comprem un elapé per no perdre’n l’hàbit, però hi ha una generació que ja no sap què és un disc compacte, i encara menys un de vinil. Amb els anys de pràctica, hem entès la influència nociva del format digital, amb problemes com el maltractament econòmic dels músics que no són de masses, la dificultat —si un no té canals d’informació— de descobrir per sorpresa un grup nou o l’arbitrarietat dels algoritmes per predir els nostres gustos.
Música
Ets un romàntic del segle XIX
Hi ha una generació que ja no sap què és un disc compacte, i encara menys un vinil

El més llegit
- Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao
- Desallotjats els últims inquilins de les Cases Barates
- Debut d’Elionor i Sofia a la recepció oficial de Marivent
- Xoc entre Díaz i Ayuso pel finançament singular i el dúmping fiscal
- Temps extra per al fiscal