A ‘El nedador al mar secret’ (traduït en català per Yannick Garcia i, en castellà, per Enrique de Hériz; editat per Navona), hi ha una escena colpidora que és, alhora, l’essència d’aquesta novel•la brevíssima, escrita a raig per una persona –William Kotzwinckle– que acabava de veure com el seu fill naixia mort. Sol, recull el cos inert del nen, embolicat amb uns papers i una bossa d’escombraries i, enmig d’un país esquerp i gelat, fabrica un taüt amb les seves pròpies mans, hi diposita el cadàver amb tendresa i serenor, i l’enterra en una clariana del bosc. El relat del part, del naixement tràgic i de la solitària, artesanal cerimònia, és un exercici impressionant de contenció, allunyat del sentimentalisme que ara predomina tant. “Vaig voler explicar el que havia passat”, ha dit Kotzwinckle, “en una prosa senzilla i clara”.