Aquest diumenge EL PERIÓDICO dedicava el seu tema del dia a la gran renúncia, aquest sorprenent fenomen nord-americà consistent que, des de l’abril, cinc milions de ciutadans abandonen mensualment i de manera voluntària els seus llocs de treball. Persones que prefereixen malviure dels pocs estalvis o de les ajudes públiques a continuar treballant en unes condicions que consideren indignes. Es fa difícil imaginar una mostra més contundent de l’arrelat malestar en les societats occidentals. Si a aquest exemple hi afegim qüestions com, entre moltes d’altres, l’eclosió de les patologies mentals o, en el cas espanyol, aquesta quarta part de la població que es troba en risc d’exclusió social, podem arribar a la conclusió que hem fet alguna cosa molt malament en les últimes dècades. Un desastre a què han contribuït molt les imperfeccions d’una globalització tan accelerada com desgovernada. I entre aquestes disfuncions, destaca la divergència en la consideració del capital i el treball.