No tan sols Esquerra desmenteix Tarradellas, segons el qual «en política es pot fer tot menys el ridícul», sinó que segons podem anar comprovant, en política es pot fer el ridícul, ni que sigui dues vegades un idèntic ridícul, amb total impunitat. En efecte, la ‘fèrria’ defensa del català al cinema ja va ser cavall de batalla fa poc més de 10 anys, a les acaballes del segon tripartit, quan la cultura i la llengua eren responsabilitat dels republicans. El rebombori mediàtic va ser tremendíssim. La polèmica, potser més abrandada. Les expectatives, estratosfèriques.