Paul McCartney toca la guitarra, es diria que gairebé amb indolència, si és que això és possible. Com pensen molts quan veuen art abstracte, és temptador concloure que això ho pot fer qualsevol, ho puc fer jo. És rascar les cordes de la guitarra per rascar-les. Allà no hi ha res que soni remotament no ja als Beatles, sinó a una cançó. I de sobte, una espurna de reconeixement, la melodia sona. I uns segons després allà hi ha: l’esquelet de ‘Get Back’, un de la llarga llista de ‘hits’ del quartet de Liverpool. Del no-res al cent creatiu en menys d’un minut.