El periodista José Antonio Zarzalejos explicava diumenge, en un carinyós article de comiat a l’escriptora Almudena Grandes, que solia dir-li a la seva «amiga roja» que amb la seva amistat feien «l’Espanya més veritable, la dels diferents que no renuncien a la paraula ni als afectes vinguessin aquests d’on vinguessin». No deuen ser de la mateixa opinió Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida que, com a presidenta de la Comunitat de Madrid i alcalde de la capital, respectivament, no han tingut el detall de dedicar-li unes paraules públiques de respecte en el moment de la seva mort ni tampoc, és clar, d’acudir al tanatori o al seu enterrament al cementiri civil de Madrid. Hi ha qui, amb ironia, ha comentat que és possible que no sabessin qui era Almudena. Si fos així, seria una qüestió d’ignorància supina, que ja és greu, però té més pinta de ser pur sectarisme, que és moltíssim més preocupant, perquè és un reflex de l’ambient polític que es respira a Madrid.