S’equivoca qui cregui que som davant un nou capítol del debat interminable sobre el sistema lingüístic de l’ensenyament a Catalunya. Aquesta vegada, el model immersiu obligatori s’acosta a la seva fi perquè la sentència del TSJC insta la Generalitat a complir-lo «de manera efectiva i immediata». El mandat de la justícia és taxatiu i no podrà eludir-se. O ho farà l’actual conseller d’Educació de la Generalitat, Josep González-Cambray, o la persona que el substitueixi si s’entossudeix en el desacatament. És molt greu que hagi encoratjat per carta tots els centres educatius a incomplir una sentència en ferm. I tot i que el Govern espanyol hagi afirmat que no està obligat a actuar, la qual cosa és certa perquè qui ho ha de fer és el Govern, qualsevol ciutadà afectat o entitat, com l’Assemblea per una Escola Bilingüe, podrà reclamar l’execució de la sentència. A més, els termes de la mateixa són molt clars: l’abast d’un mínim del 25% en castellà afecta «tots els alumnes», no només aquells que ho demanin, la qual cosa condueix a modificar els anomenats «projectes lingüístics de centre», que és des d’on s’imposa el model monolingüe emparant-se que la legislació catalana exclou ‘de facto’ el castellà, però ignorant deliberadament que el Tribunal Constitucional ha reiterat que la preferència pel català no pot suposar l’exclusió del castellà com a llengua docent.