Dissabte passat, per primera vegada en democràcia, van sortir a manifestar-se a Madrid milers de policies per una cosa que no era la millora de les seves condicions laborals: s’expressaven en contra de la reforma de la ‘llei mordassa’ que promou el Govern. Als policies els van acompanyar Pablo Casado, Inés Arrimadas i Santiago Abascal i durant la marxa es van sentir crits constants en contra del Govern de coalició. L’excusa dels organitzadors era que la nova ‘llei mordassa’ els deixa desprotegits, però curiosament diversos dirigents sindicals de la policia van reconèixer el mateix dia que ni tan sols havien llegit les esmenes a la llei que havien provocat la marxa. És a dir: membres dels cossos i forces de seguretat van sortir dissabte en una manifestació essencialment política amb el suport organitzat i anunciat de tota la dreta i extrema dreta en bloc. Que una part de la policia prengui partit polític seria un escàndol enorme si no fos perquè en realitat no és una novetat. Ja fa temps que estem acostumats a les seves actuacions esbiaixades i a la protecció que se’ls ofereix des de la dreta institucional, mediàtica i judicial. Després de l’1-O, l’independentisme va ser jutjat i sentenciat públicament, però no sabem res dels policies que es van excedir amb les seves actuacions violentes, que van escandalitzar bona part de l’opinió pública europea, malgrat que els vídeos mostren en molts casos clarament la seva identificació. És conegut el seu doble arrasador en la manera de tractar les manifestacions feixistes o antifeixistes: encara recordem com l’octubre de 2017 alguns caps rapats i neonazis van campar al seu aire pels carrers de diverses ciutats com València i Barcelona sense que la policia s’immutés.