Un programa de RNE fa conya de la llengua catalana. En concret, es pixen de riure quan comproven que la traducció catalana d’una sèrie coreana que, en castellà, es diu “El juego del calamar”, hauria de ser “El joc del calamar”. De debò que sóc incapaç d’entendre la gràcia que fa un acudit com aquest. Em fa pensar en una altra facècia de fa anys, també en una emissora pública (en aquest cas, Catalunya Ràdio). El presentador, Jordi González, discutia amb els col·laboradors sobre la paraula que designa un lignit negre i lluent i que, en castellà, és “azabache”. Un periodista va fer esment de l’atzavara, però un altre el va retopar i li va dir que no, que era “atzabeja”. Les rialles van ser fenomenals. Van trobar estrany, atàvic, quasi prediluvià que el substantiu àrab “az zabaja”, que en castellà fa “azabache” fos “atzabeja” en català.