El desafiament independentista Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Processisme constitucionalista

El procés encara belluga, perquè ha aconseguit no només imposar les seves regles del joc sinó també provocar un efecte mirall en el seu adversari que no fa sinó retroalimentar una perversa dinàmica de la qual no escapem.

Presentación del nuevo Govern de Cataluña ante el pleno del Parlament / David Zorrakino (Europa Press)

El Manifest Constitucionalista promogut per destacats intel·lectuals catalans i avalat per alguns polítics o expolíticos de la galàxia popular o ciutadana que fa uns dies es va donar a conèixer a Catalunya s'acaba de presentar a Madrid, segurament on busca obtenir majors aplaudiments i suports que els que ha recollit a Barcelona. I no perquè molts catalans no comparteixin una visió igualment pessimista de la situació política, econòmica i social que es viu a Catalunya i a Barcelona, perquè no sentin neguit pel desgast i el descrèdit de les institucions per una patrimonialización inacceptable per part de l'independentisme ni que tinguin una abominable visió del que ha suposat el procés sobiranista, en particular de la ignominiosa ruptura de la legalitat dels dies 6 i 7 de setembre de 2017. I això s'explica perquè podent-se compartir el diagnòstic es pot discrepar respecte de la recepta. Més aviat s'ha de discrepar de la recepta quan aquesta no fa més que replicar alguns dels comportaments i actituds que es denuncien.