Acord històric en fiscalitat internacional

El mes d’octubre passat els líders de les principals economies mundials representats en el G-20 van arribar a un acord que, sens dubte, pot qualificar-se com a històric per modificar les regles bàsiques de la fiscalitat internacional. L’inici d’aquesta reforma va ser propiciat el 2013 pel mateix G-20, el qual va encarregar a l’OCDE que realitzés una profunda anàlisi de la fiscalitat internacional i corporativa per evitar que les grans multinacionals eludissin pagar impostos allà on generaven els seus beneficis. Aquella primera iniciativa –val la pena recordar-ho– va sorgir com a conseqüència de l’ampli rebuig social generat per les pràctiques fiscals de determinades companyies tecnològiques que, mitjançant complicades estructures societàries, aconseguien reduir notablement la seva càrrega impositiva. L’acord al qual s’ha arribat s’estructura entorn de dos pilars. El primer va dirigit a repartir entre les jurisdiccions on realitzen activitat les multinacionals (jurisdiccions mercat) part del benefici obtingut per aquestes en el desenvolupament del negoci. Afectarà les companyies els ingressos de les quals superin els 20.000 milions d’euros i un benefici superior al 10%. A més, s’estableixen regles per simplificar la normativa de preus de transferència en relació amb les activitats de distribució, amb la intenció de reduir l’alta controvèrsia generada en aquesta matèria. Com a part fonamental de l’acord s’estableix l’obligatorietat de retirar les mesures unilaterals, això és, els impostos sobre l’activitat digital que determinats països, entre els quals el nostre, van establir per gravar els serveis electrònics mentre no s’aprovés aquest pilar. Quant al segon pilar, estableix una tributació mínima del 15% en l’impost sobre societats per a aquelles companyies que operin amb caràcter internacional. Afectarà totes les empreses els ingressos de les quals superin els 750 milions d’euros i s’aconseguirà mitjançant un sofisticat mecanisme jurídic que, igual com el primer pilar, haurà de ser inclòs en la normativa dels estats signants de l’acord. El procés de definició tècnica d’aquest es portarà a terme durant els pròxims mesos i la implementació de les mesures tindrà lloc al llarg del 2022. S’ha de ressaltar que, finalment, les mesures no s’aplicaran exclusivament a les companyies tecnològiques i que, a més, tampoc s’aplicaran a totes les empreses (especialment restringit és l’àmbit del primer pilar, ja que es calcula que només un centenar de companyies mundials se’n veuran afectades). No obstant, és previsible que la seva implementació acabi afectant de manera indirecta totes les companyies que internacionalitzin la seva activitat. En efecte, hi ha el perill que les administracions fiscals de tot el món apliquin de facto aquest acord a totes les multinacionals, i això és especialment previsible en aquelles administracions fiscals menys sofisticades. Aquest possible problema es resol, és cert, mitjançant els procediments amistosos, mecanisme previst als tractats de doble imposició per resoldre controvèrsies fiscals entre estats. No obstant, els esmentats mecanismes són lents i en ocasions no resolen sempre la doble imposició. Sens dubte aquest acord afegeix una capa més de complexitat a la incertesa en la qual ens hem instal·lat: ¿com es definirà tècnicament el model? ¿Tots els països acabaran acceptant-lo? ¿Com conviurà amb les mesures unilaterals adoptades pels estats? De fet, fins i tot el mateix acord assolit pot estar en perill si els Estats Units, un dels principals valedors d’aquest, experimenta qualsevol canvi en el poder. No obstant, fa temps ja que ens hem acostumat que la incertesa, el risc i la controvèrsia siguin un escenari habitual. I em temo que així serà per molt temps.

Acord històric en fiscalitat internacional

La reforma persegueix evitar que les grans multinacionals no paguin impostos on generen beneficis

El més llegit