Europa sense immigrants

Cada nova crisi migratòria, Europa tremola. La setmana passada va ser la mort de 27 persones. El somni de deixar enrere un infern va acabar en el fons de les gèlides aigües del canal de la Mànega. Cada nova crisi migratòria s’aboquen les responsabilitats en la proliferació de les màfies del tràfic humà, fent creure que tenim un comodí per acabar amb aquestes, endurint la seva persecució i la repressió a les fronteres marítimes. Si és tan senzill, ¿per què no hi ha resultats? El drama de la immigració és que, a força de manipular els seus efectes, no hem entès els principis sobre els quals un continent com el nostre hauria d’actuar. Sigui en aigües de l’estret, en el pas de Calais o a la frontera amb Bielorússia, el primer és plantejar-se quina responsabilitat tenim perquè no ocorrin morts totalment evitables. Abans d’obrir grans debats polítics, –com el d’ahir a Calais entre ministres de l’interior–, estèrils i sense un horitzó clar, cal evitar que en el camí siguem còmplices de la mort de persones que perseguim, pel «delicte» d’intentar transitar cap a una vida digna. La primera obligació és salvar-los. Diran que augmenta l’efecte crida, però és fals. L’arribada d’immigrants funciona mitjançant un principi més bàsic, l’oferta i demanda de feina. La falta de socors és només el principi del fracàs posterior per generar un marc migratori que pugui frenar el tràfic humà i barrar el pas a les màfies que el gestionen. On ara es fan murs cal obrir portes de manera legal, controlant l’entrada en funció de criteris lògics i quotes. Però no pot fer-se en un sol país, ha de ser una política comuna de tota la UE i la por que infonen els moviments ultranacionalistes més radicals ho està impedint. El resultat és que no sabem què fer amb els migrants, per la qual cosa com més aviat desapareguin de vista millor. Aquesta és la política migratòria comuna. Com si no els necessitéssim, com si no existissin.

El més llegit