Cada un es despista com vol o com pot. Les badades són una expressió d’humanitat, ¿qui no n’ha patit? En ocasions, els lapsus diuen més de nosaltres que els nostres encerts o els nostres actes premeditats. De nens, ens despistem i no ordenem la nostra habitació, o oblidem (per badada, és clar) tornar el canvi de la compra al forn. D’adults, ens despistem i no anem al gimnàs, o a la feina convertim la badada en una expressió elevada de la procrastinació. Aquesta setmana, dos líders conservadors europeus, Boris Johnson i Pablo Casado, s’han despistat segons la seva pròpia inclinació i condició. A Johnson, perduts en una intervenció pública el fil de l’atenció i les molles de pa dels papers, li va donar per parlar (i elogiar) Peppa Pig. És el que tenen els elitistes britànics educats a Eton, que, igualets que el Papa Pig, quan els dona per rebolcar-se al fang no hi ha qui els guanyi. A Casado, no obstant, posats a despistar-se, li va donar per aparèixer un 20 de novembre en una església on se celebrava una missa en honor de l’ànima de Francisco Franco.