Nou capítol en la història interminable del sistema lingüístic en l’educació catalana. Al llarg dels anys, grups de pares que volien escolaritzar els seus fills o exclusivament en castellà o preferentment en un model de bilingüisme estricte, van acudir a la justícia intentant rectificar la normativa espanyola i europea vigent. La seva mobilització va obtenir el reconeixement com a vehicular del castellà pel Tribunal Constitucional en la sentència sobre l’Estatut del 2010. Això va propiciar canvis en la normativa espanyola a l’efecte. I des d’aleshores s’han anat succeint pronunciaments judicials en l’última dècada contradictoris amb la jurisprudència anterior i amb la normativa pactada durant la Transició i els anys posteriors. S’ignora així que Espanya és un Estat plurilingüe, i que per això els governs porten a terme mesures de protecció de les seves llengües per ser minoritàries en l’Estat i per haver sigut vilipendiades històricament de forma reiteradíssima, sent gairebé un miracle, que hagin sobreviscut.