Jaume Giró, conseller d’Economia, és –primer de tot– un home seriós. El seu «O pressupostos o pressupostos» va ser valent. Ens estava dient que la prioritat, davant les interminables exigències dels anticapitalistes, era salvar els pressupostos. Valent perquè sentenciava, als que volguessin escoltar, que els pressupostos s’havien d’aprovar, ja fos amb socialistes (l’opció inconfessable dels juntaires) o amb comuns (el pla b d’ERC). Una altra possibilitat tampoc entrava en cap travessa.
Apunt Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El gripau de Maragall i la malvolença populista
Si no fos per l’actitud de persones com Giró caldria preguntar-se si Aragonès no hauria d’adoptar una solució expeditiva i deixar a l’oposició els que exerceixen d’oposició
Temes:
El més llegit
- L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- Les pluges a Catalunya deixen els pantans per sobre del 18%
- "No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"
- El somni olímpic frustrat pel franquisme