En un país de tan grans contrastos, que inclou des del desert d’Atacama a les glaceres de Magallanes, potser aquesta sigui la millor metàfora per explicar la primera volta d’unes eleccions que anuncien que el pròxim president pot caure del costat extrem de l’esquerra o del més radical de la dreta. No hi ha terme mitjà, després d’anys en què el país es mostrava predictible, un dels mes fiables del con sud americà, el vot apunta als extrems.