No podem assegurar-la encara com una llei de la política espanyola perquè necessitem més temps i evidències, però sí plantejar-la com una hipòtesi a falsejar: com menys pandèmia, més cunyadisme polític. Quan el virus deixa de pressionar, retorna aquesta exuberància irracional tan hispana de cunyats convertits en estrategs polítics. Va passar a la primavera de seguida que van baixar els contagis amb el cop de mà murcià i l’operació ‘viure a la madrilenya’ de Díaz Ayuso. Ara, sense més evidències que un grapat de sondejos, la suposada genialitat d’una cohort de tàctics que després no saben ni governar una comunitat de veïns i el pànic insensat al fet que ho faci abans l’altre i li surti bé, un fantasma ha començat a recórrer la pell de toro: el fantasma de l’avanç electoral.