Per instint, solc desconfiar d’allò que es presenta com a unanimitat social. Els discursos que comencen per «la gent», «el carrer», «la societat», «els homes», «les dones», «la nació», «els treballadors» o «els empresaris» i continuen amb un verb que es refereix a accions que en realitat només poden portar a terme les persones (pensen, senten, creuen, opinen, actuen...) han causat al llarg dels segles errors i tragèdies. Ser un dissident sempre ha sigut un mal tràngol.