Aquest dijous s’estrena al Teatre Lliure ‘L’oncle Vània’, el muntatge dirigit pel lituà Oskaras Koršunovas amb actors catalans. Ja es va poder veure al Temporada Alta. En vaig parlar aleshores, fa un mes, i ara hi torno, perquè em sembla que val la pena recalcar les bondats d’un espectacle que reestructura la manera de llegir Txékhov, que ens l’acosta des d’una perspectiva que, jugant amb els tòpics que sempre associem al rus (un samovar que presideix l’escena, una melancolia latent, el neguit pel pas del temps i per les il·lusions perdudes) aconsegueix transmetre’ns una visió contemporània en la qual juguen, per descomptat, la preocupació explícita per la degradació de la natura i per la manca de consciència del futur que llegarem als nostres fills, però també l’efecte mirall que s’estableix entre uns personatges que podrien ser llunyans i nosaltres mateixos, espectadors i partícips dels conflictes humans, dels amors desgraciats, de la dignitat perduda, de l’afany per l’aparença, passions que ens els fan propers, germans.