El fracàs de l’islam polític, després que amb posterioritat a les revolucions del 2011 es perfilés com una opció de govern possible i fins i tot viable, pot deure’s a diverses causes, però en destaquen clarament dues: la interferència estrangera i la falta d’un projecte socioeconòmic eficaç per treure els països àrabs de les autarquies que han governat durant dècades. Les estratègies a dos països en què els islamistes van accedir al poder, Egipte i Tunis, mai van estar ben definides, com si els seus líders pensessin que els problemes es resoldrien per si mateixos i sense esforç.
Després de la Primavera Àrab Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Qüestions candents sobre l’islam polític i la democràcia
Dues causes expliquen el fracàs de l’islamisme polític: la interferència estrangera i la falta d’un projecte socioeconòmic eficaç per treure els països àrabs de les autarquies que han governat durant dècades

El més llegit
- L’Ana Julia va rebre a la presó regals dels funcionaris a canvi de sexe
- Mor Margot Friedländer, supervivent de l’Holocaust
- Barcelona compra un altre bloc de pisos a l'Eixample per tanteig i retracte
- Mor James Foley, el director predilecte de Madonna i responsable de dues pel·lícules de la saga ‘Cincuenta sombras de Grey’
- Gonzalo Bernardos és molt pessimista amb el futur de la vivenda: «Veurem gent a...»