Del Black Friday al conte de la lletera

La febre consumista s’ha instal·lat entre nosaltres combinada, perillosament, amb un peculiar remake del conte de la lletera. El còctel va carregat d’emoció, la que causa deixar enrere el pitjor del malson de la Covid, que només ha deixat empremtes visibles en les mascaretes que encara portem. Les invisibles, els morts, el dolor i l’angoixa que portem per dins, s’arraconen millor o pitjor davant el xut d’excitació que inunda el dia a dia. El Nadal ha arribat aquest any abans que l’encesa dels llums: la por del desproveïment de regals i de productes en general propis de les dates ens ha posat a tots en alerta i ha avançat compres i reserves. Madrid lluirà 18 metres d’arbre de Nadal, el més alt d’Europa juntament amb el de Brussel·les, tota una declaració d’intencions d’un mantra nadalenc que proclama que ara, el que toca, és gastar i ser feliços. Amazon i les grans empreses també han canviat dinàmiques comercials i de producció per accelerar els seus ritmes, i en contrapartida la vaga de transportistes anunciada per a dies abans del Nadal pot no ser l’única que alteri unes dates, tradicionalment, de sota-cavall-rei. El consum de les llars és un dels indicadors de benestar, i és essencial per empènyer la roda de l’activitat econòmica. Moltes famílies van poder estalviar en la pandèmia amb les restriccions de viatges, restaurants i activitat en general. Però també es va estendre perillosament la pobresa, cosa que ha augmentat la bretxa a uns índexs insospitats. Aquest 2021 s’esperaven mals resultats, però no tant. Els dos indicadors que mesuren la pobresa es mouen entre el 21,7% i el 26,3% de la població, i els més vulnerables estan a la diana: infants, avis i dones. Com a societat, seguim a la corda fluixa de la cohesió. Ara, la xerradissa de les negociacions dels Pressupostos sona a plaça de mercat i omple l’aire de promeses de partides: 749 milions per a polítiques de vivenda als comptes catalans, ajudes extraordinàries a les famílies que reben l’impacte de la violència de gènere, inversions destinades a construcció d’ambulatoris llargament reclamats a l’àrea metropolitana. El Govern no queda curt. Ha pressupostat 200 milions per al bo de suport al lloguer de 250 euros al mes per a joves de menys de 35 anys amb feina que no els dona un salari anual suficient. La llista és llarga, i tot i que sabem que del pressupostat a l’executat sempre hi ha una gran tirada, només ara comencem a entreveure que aquesta bretxa pot ser molt més gran, si els fons europeus que han d’actuar com a mannà arriben tan condicionats i limitats a mesures impopulars que el Govern de Sánchez va assegurar que no escometria. De fet, el pressupost del Govern es fonamenta especialment en els fons Next Generation, i això li permet traçar un pla per recuperar anys d’inversió perduda en infraestructures públiques. Perquè la tan anhelada recuperació, basada en càlculs amb marges d’error molt amplis, sigui una certesa hem de gestionar amb més tacte que mai la il·lusió i la sensatesa, com malabaristes de les emocions. L’estímul en la despesa no pot convertir-se en pa per avui i fam per demà, i una eufòria consumista davant el Black Friday i el Nadal podria empènyer-nos a un hivern de descontentament que ens reservi, per després dels Reis, carros i carros de carbó del qual ningú ja vol saber res.

El més llegit