Soc la persona més maleducada que conec, o soc la persona maleducada que més conec. Per no pecar de fanfarroneria inversa, utilitzo la mala educació com a escut, l’armadura de l’eriçó. Em refugio en el Nobel d’Economia Daniel Kahneman, quan admet que «el mal humor pot portar beneficis», perquè la bona educació ens fa més crèduls i sensibles a la informació porqueria. Funciono, a més, com un excel·lent baròmetre de l’estat de la qüestió. Si al cap del dia he topat amb un exemple esporàdic de grolleria, es compleixen les lleis estadístiques donat el meu baix índex de contagi humà. No obstant, ara mateix em veig desbordat contínuament pels maleducats. Superen els meus barems, m’avancen persones que eren un exemple de probitat. Estic segur que és una percepció compartida, no per certa sinó perquè és fàcil posar-se d’acord que alguna cosa empitjora.