Europa viu una nova crisi humanitària a les seves fronteres. Interessos geopolítics, crear el caos o generar inestabilitat en els veïns a través de la utilització de les persones migrants s’han convertit en una cosa que no resulta aliena. De fet, durant l’últim any i mig ja s’han viscut crisis similars. El març del 2020 va ocórrer a la frontera entre Turquia i Grècia, el maig del 2021 a la frontera que separa Ceuta del Marroc. Ara li ha tocat el torn a la frontera oriental de la UE, una frontera sobre la qual de manera constant plana algun tipus d’amenaça, real o percebuda, provocada per la pròxima Rússia i convenientment aprofitada per a les seves finalitats polítiques pels governs concernits. Aquests casos tenen una sèrie de característiques que els igualen. Els tres, Turquia, el Marroc i Bielorússia, formen part del veïnat europeu, cap d’ells pot ser considerat una democràcia i tots ells tenen objectius polítics que posen en perill la UE. Ara també els uneix la capacitat per mobilitzar ingents quantitats de persones a les fronteres concernides a fi d’aconseguir un objectiu geopolític que afavoreixi els seus interessos.