Hi va haver un moment de la meva vida que em va marcar per sempre. Tenia 18 anys quan vaig treballar a l’estiu de caixera d’una cadena de supermercats dels que avui es coneixen com de marca blanca. Sense dir-vos noms, endevinareu quin era quan dic que el meu uniforme eren uns pantalons vermells, camisa de ratlles del mateix to i esclops. I, tal com entraves, a més del vestit tenies un mantra i era «Qui em pagarà amb un bitllet de mil». Gairebé no hi havia diners a la caixa per si robaven i necessitaves els diners de la gent de la cua per endavant per poder donar el canvi al que t’estava pagant.