¿Per què Espanya va pitjor?

Les dades del tercer trimestre han confirmat que, malgrat que Espanya ha arribat a una taxa de vacunació de les millors d’Europa –gairebé hem arribat a la immunitat de grup–, el creixement de l’economia està sent inferior al previst i és un dels més febles de la zona euro. En el segon trimestre, l’augment del PIB es va quedar, després de la majúscula i sorprenent correcció de l’Institut Nacional d’Estadística, en només l’1,1% davant el 2,1% de mitjana en la zona euro. I en el tercer hem crescut un 2% davant el 2,2% de mitjana. En taxa anual estem, a l’acabar el tercer trimestre, en un 2,7%, un punt menys que la mitjana de la zona euro (3,7%). Aquesta lentitud de la recuperació espanyola està generant preocupació i el ‘Financial Times’ –el diari més seguit en els mitjans econòmics del continent– acaba de fer una alarmant comparació: al setembre, l’economia italiana estava només un 1,4% per sota dels seus nivells de finals del 2019, abans del coronavirus, Alemanya va reduir la bretxa a l’1,1% i França al 0,1%. No obstant, Espanya estava encara un 6,6% per sota dels nivells anteriors a la pandèmia. La dada és esgarrifosa i greu perquè la vicepresidenta Calviño havia assegurat que a finals d’any hauríem recuperat tot el PIB perdut el 2020. Cert que les xifres d’ocupació –que compten molt per la seva incidència social– semblarien apuntar un creixement més gran i que la diferència no és fàcil d’explicar. Però queden encara treballadors en erto i alguns analistes creuen que hi pot haver «atur embassat» per la prohibició que tenen les empreses d’acomiadar després d’haver estat acollides a un erto. En tot cas, ¿per què la recuperació espanyola està sent inferior a la mitjana europea, cosa que –si continua així– tindria greus conseqüències? Una primera causa és que la nostra economia depèn molt del turisme, i la temporada d’aquest any va començar malament al juliol (per les restriccions als viatges) i la seva millora ha sigut tardana. En els nou primers mesos hem tingut 19,7 milions de visitants, una xifra no gaire superior a la molt dolenta de 16,8 milions del 2020, l’any de la pandèmia. Una altra raó, més preocupant, seria la debilitat del consum privat, perquè les famílies són reticents a l’hora de gastar l’estalvi acumulat durant la pandèmia (55.000 milions) per la incertesa, la inquietud sobre el futur de l’ocupació, la interrupció de les cadenes de subministrament que està afectant molt la indústria, en especial la de l’automòbil, i últimament el brutal augment del preu del gas i de l’electricitat que han disparat la inflació. Que l’IPC hagi pujat contínuament i amb força des de taxes gairebé negatives el febrer al 2,7% al principi de l’estiu, el 3,3% a l’agost, el 4% al setembre i ni més ni menys que el 5,5% a l’octubre no ha pogut deixar de ser una gerra d’aigua freda per a moltes famílies. La confiança se n’ha d’haver ressentit. Finalment, la debilitat de la inversió. En aquest sentit és rellevant el que està passant amb el retard en l’execució dels fons del pla de regeneració europeu. Segons la molt seriosa Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, el Govern tenia accés a finals d’agost a 5.000 milions dels esmentats fons, però només s’havien aplicat 104 milions. ¿Per què aquesta parsimònia en l’execució d’uns fons que tant hem reclamat? Amb aquestes dades és gairebé impossible que el PIB del 2021 creixi el 6,5% que assegura el Govern. Veurem aquesta setmana la previsió de la Comissió Europea.

¿Per què Espanya va pitjor?

La recuperació està sent més lenta que la d’altres països europeus i el nostre PIB està encara un 6,6% per sota de l’anterior a la pandèmia

El més llegit