Combatre la desigualtat

No és cap secret que Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més bretxes en els salaris i que la crisi que estem patint derivada de la pandèmia ha afectat els més febles. El coeficient de Gini ho reflecteix a la llista que publica l’Eurostat: el nostre país és el tercer de l’eurozona amb un valor més alt a l’indicador. Aquesta dada suposa que comptem amb un sistema d’àmplia desigualtat salarial. Malgrat això, Espanya ha aconseguit reduir diferències en els últims anys amb les mesures que s’estan implantant: equiparació salarial, pla de lluita contra l’explotació laboral, pujada de l’SMI, etc. Encara patim una herència d’un model laboral pervers que hem de transformar, els efectes del qual són l’atur de llarga durada, la precarietat (temporalitat i jornada a temps parcial) i els baixos salaris de l’ocupació que es crea, un combinat de raons que provoquen l’existent desigualtat al nostre país. Per combatre’l aquest Govern central hi ha posat tot l’afany. No és suficient comptar amb indicadors positius en la nostra economia, que creix a bon ritme amb unes dades, a més, de població activa que es troben actualment en els nivells previs a la crisi. Hem d’abordar un nou marc de relacions laborals que s’adapti als temps que vivim i donar moltes més oportunitats als nostres joves. Una modernització del nostre sistema acompanyat d’una recuperació justa, que no exclogui ningú. Combatre la desigualtat implica redistribuir, perquè no tots els nivells de renda pateixen per igual. Les classes baixes són les que més han patit aquesta crisi, com també la del 2008. Una vegada més les capes més humils han sigut les més proclius a perdre la feina i a tenir uns llocs de treball més precaris. És urgent un canvi perquè les rendes del treball permetin una vida digna a les persones, a les famílies i als seus fills i filles, i així frenar la pobresa infantil existent al nostre país. És un dels nostres grans objectius, reduir les desigualtats, una cosa sobre la qual no hem parat de treballar. Hem culminat un sistema de garantia d’ingrés mínim vital que ofereix recursos mínims a famílies en situació de vulnerabilitat o en risc d’exclusió social. L’increment de la quantia del salari mínim interprofessional i les nombroses mesures laborals portades a terme durant aquesta pandèmia, com els ertos, que cada mes són menys i que han permès la no destrucció d’ocupació, són alguns dels exemples i mesures abordades. Una greu conseqüència de la situació laboral es mostra en l’increment significatiu de la població infantil amb risc de pobresa o exclusió social, 2.300.000 milions de nens i nenes, al voltant del 27% de la nostra població de menys de 18 anys. La pobresa infantil no és més que l’efecte de la desigualtat social, de la pobresa i precarietat laboral de les famílies. Aquestes dades exigeixen renovar en profunditat el compromís amb la infància i l’adolescència, com així ha fet el Govern central en aquests pressupostos destinant 12.500 milions en matèria de joventut, gairebé el doble que l’any anterior. Hem de combatre la desigualtat intergeneracional; és una qüestió d’urgència posar al centre de les nostres polítiques els joves. Aquests pressupostos així ho fan, invertint en els bonus de lloguer, bonus culturals i feina per a la joventut. Combatre la desigualtat, la pobresa i l’exclusió social no és només un objectiu polític, sinó un deure de la societat que exigeix grans compromisos i mesures rigoroses. Modernitzar la fiscalitat global per fer-la més justa i eficient és una prioritat absoluta, més encara en la recuperació. Així ho ha compromès el nostre president i així han acordat recentment els països de l’OCDE en el G-20, un impost mínim global del 15%. Una reforma fiscal per introduir més progressivitat en el sistema, i reforçar la inversió en polítiques educatives, sanitàries i de dependència. Hem d’eliminar els mecanismes selectius i de segregació escolar que contribueixen a la reproducció intergeneracional de les desigualtats en educació, així com ampliar el sistema de beques. Comptem amb els fons europeus per crear ocupació, modernitzar i reactivar la nostra economia i protegir els més vulnerables. No ens enganyem, reduir la desigualtat i el risc d’exclusió exigeix polítiques que dignifiquin i millorin les condicions laborals, que fomentin una formació al llarg de la vida, basada en la igualtat d’oportunitats, ampliant la formació per tenir més opcions laborals i millor qualitat de vida. I això s’aconsegueix amb una reforma formativa com la que ha emprès aquest Govern; primer amb la LOMLOE i ara amb la llei d’FP que s’aprovarà en els pròxims mesos. Aquest Govern destaca per la política de la redistribució i justícia social. És el just i necessari per als que no tenen feina i per als que un sistema encara desigual els allunya de l’oportunitat de sortir del seu propi cercle social i poder optar a tenir més i millors oportunitats. Combatre la desigualtat és apostar per la cohesió social i territorial i per la igualtat. En això estem.

El més llegit