Els Mossos

La pandèmia sembla que ja l’hem superat, però l’augment del preu del gas i la inflació (5,5% anual) panseixen la recuperació. Fins i tot es parla d’angoixa davant el futur. I a Catalunya la tensió política ha baixat, però la divisió en blocs continua dominant la política. Sí, la postpandèmia –si es confirma el post– no és el millor dels mons. I a Catalunya la normalització queda lluny, perquè els dos partits independentistes majoritaris, que estan d’acord en poques coses, ara sí que ho estan a supeditar els pressupostos que avui aprovarà el Govern, amb el vistiplau assembleari de la CUP. Deu ser l’únic país del món on la decisió mes transcendent de l’any es deixa al «bon criteri» de les assemblees d’un partit antisistema que té el 7% dels vots. Però altres fets indiquen que la normalització avança. Per exemple, l’acord de la Junta de Seguretat de Catalunya de divendres passat –presidida per Pere Aragonès, el ministre de l’Interior, Grande-Marlaska, i el conseller català Joan Ignasi Elena– d’augmentar en un 20%, ni més ni menys, els efectius dels Mossos. El nombre d’agents, amb un màxim de 18.267 fixat el 2006 (el món d’ahir), s’incrementarà en 3.370 per superar els 22.000. En un clima en què l’Estat i la Generalitat acorden poques coses –un sector de l’independentisme considera absurd pactar amb l’opressor»– i en el que la seguretat ciutadana és la gran preocupació de molts catalans, l’increment del nombre d’agents de l’ordre públic és fonamental. No afecta potser a l’«alta política», peròsí al benestar i a la tranquil·litat dels ciutadans i els barris. L’acord Estat-Generalitat és encara més rellevant perquè en els últims anys els Mossos han sigut un cos discutit i polèmic i el major Trapero es va enfrontar a un sever judici a l’Audiència Nacional del qual va resultar absolt. La tornada a la normalitat de la policia catalana és clau. I l’acord permetrà, a més, que els Mossos puguin actuar en investigacions transfrontereres (fora d’Espanya), com si fossin la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. Josep Lluís Trapero va dir, fa temps, que les coses no s’arreglarien fins que es reconegués els Mossos com una policia més. I això és el que (sembla) que es va aconseguir divendres. Per això el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena (ERC), va dir que, respecte a la seguretat, estem davant «la notícia més rellevant dels últims 15 anys». També és positiu que just el dia anterior el Parlament aprovés una moció en la qual es condemnen les agressions als policies que s’han produït en recents accions violentes. El Govern reconeixia així les raons de la manifestació de tots els sindicats dels Mossos del 23 d’octubre, que van protestar contra aquestes agressions. És rellevant que la moció s’aprovés per acord d’ERC i JxCat i que el PSC, que havia vist derrotada fa poc una moció seva similar, no dubtés a sumar-hi els seus vots. En cap altre cas la moció no hauria prosperat perquè la CUP –de sobres es coneix la seva crítica radical als Mossos– va votar en contra d’algunes de les seves parts. Que la policia catalana –sobre la qual la Fiscalia de l’Estat va fer greus acusacions– recuperi la seva total legitimació és un gran pas en la bona direcció. També ho és que els tres principals partits (PSC, ERC i JxCat), que sumen 98 diputats (sobre 135), hagin avalat el paper de la policia en el respecte de les llibertats. Les bones notícies també són notícia.

Els Mossos

És positiu que l’Estat i la Generalitat hagin acordat augmentar en un 20% la plantilla de la policia catalana. I també les seves competències

El més llegit