Si res canvia ens continuaran violant

Una part de la societat es posava les mans al cap amb la violació a la nena de 16 anys d’Igualada. Com si fos una cosa excepcional, quan no ho és. Cada dia, cada quatre hores, hi ha una denúncia per violació en aquest país, segons les dades del Ministeri d’Interior. Entre el gener i el setembre s’han denunciat un 30% més d’agressions sexuals respecte del mateix període del 2020. ¿Hi ha cap repercussió amb totes aquestes violacions? Més enllà de la notícia, de passada, dins la crònica de successos, res. Passa com amb les assassinades per masclisme o la violència vicaria. De vegades queda la sensació que ens han de violar o assassinar de la forma més cruenta possible perquè hi hagi una mínima reacció social. Això també és cultura de la violació. Cada dia hi ha agressions que no s’arriben a denunciar. I no sorgeixen de manera fortuïta, sinó perquè rere hi ha tot un sistema que encara no està a l’altura. Quan va passar el cas de ‘La manada’, es deia que de tot això els joves n’aprendrien. ¿Què? ¿Aprendre d’un jutge que va veure gresca en una violació? ¿Que si ets violada el sistema no està pensat per tu? ¿Aprendre què d’una societat que va crear un club de fans d’El Prenda? Després van venir més violacions. Els casos a Manresa i Sabadell, en què el fiscal va acorralar la víctima durant el judici. Aquests dies el degoteig de violència masclista no para: un home va colpejar i llançar una dona des de les muralles de Lugo, un altre va amenaçar i ferir la seva exparella amb una catana, un altre a Alacant va clavar a la seva ex un punxó al pit tot i tenir una ordre d’allunyament, un altre va abusar de la seva neboda petita a Santander... ¿S’ha convocat alguna reunió extraordinària? No. Els nostres assassinats i violacions estan normalitzats. És com un «no es pot fer més». ¿Escoltem les víctimes de violència masclista amb la mateixa atenció i compromís que a les víctimes de terrorisme? No. Víctimes que, a més de recuperar-se físicament, han d’afrontar una recuperació psicològica molt lenta contra un sistema que no les entén. ¿Quin judici ha d’esperar aquesta jove d’Igualada? Li ha fallat tot el sistema i s’hauria de reconèixer. Víctimes que després refereixen la poca empatia que han notat en part del procés, veient com de vegades una part del sistema protegeix els seus agressors i les fan sentir culpables. «¿Com pot ser que aquests tios s’hagin acarnissat amb aquesta jove, amb esquinçament vaginal i anal?», em preguntaven ahir. I aquí tornem al mateix de sempre: que ni s’escolta ni s’aprèn. És clar que poden fer això i més perquè ho veuen en el porno i perquè els puters provoquen també esquinçaments a víctimes de tràfic obligades a ser explotades. Diàriament. Això aprenen. Que el problema no està ni en el comportament d’ella, ni en la beguda, ni en la discoteca. Que no violen per sexe pur. Violen per poder. Disfruten veient que poden fer amb nosaltres el que vulguin. Violen no perquè la seva biologia els descontroli. Violen perquè han sigut educats amb una deshumanització absoluta cap a la dona, el cos de la qual passa a ser un objecte per destrossar. I no em refereixo només a l’educació dels pares o l’escola. No. Tot suma: els acudits misògins, la pornografia com a oci que se’n riuen i disfruten veient (fins i tot des dels 8 anys), parlar d’anar de putes com a diversió, les notícies falses masclistes alimentades des de la política o la falta de compromís per afrontar tot això amb contundència. Es parla molt del baròmetre de la joventut que mostrava la distància dels homes joves sobre el feminisme. ¿Com no? ¿Què han après dels adults? Doncs justament això. I atenció a la lletra petita d’aquesta enquesta. L’edat dels enquestats anava fins als 29 anys... joves, però ja bastant madurs. ¿Algú entén que el que passa rere tota aquesta violència són delictes i una vulneració directa dels drets de les dones? Violacions com les d’Igualada i altres continuaran passant. Avui, també. Potser, fins i tot ara mateix, mentre llegeixen aquest article. ¿I saben per què? Perquè ja hem repetit sense parar que és un problema educatiu i aquí no s’actua. Això és la sensació contínua de cridar enmig del desert o parlar amb la paret. I aquest compromís a llarg termini mai ens arriba. Si no ens escolten ni res canvia de soca-rel, ens continuaran violant. Que no ens agafi de sorpresa, que ja és massa hipocresia.

Si res canvia ens continuaran violant

¿Quin judici ha d’esperar la jove d’Igualada? Li ha fallat tot el sistema i s’hauria de reconèixer. Tornem al mateix de sempre: ni s’escolta ni s’aprèn

El més llegit