El 30 de novembre de l’any 1814 el ‘Diario de Barcelona’ incloïa un avís que cridava l’atenció. Deia així: «‘Quien sepa el paradero de un negro, de edad de 30 a 32 años, calbo de cabeza, de estatura baxa, gordo, con una grande cicatriz en la frente, de nariz pata y muy picado de viruelas, sirva avisarlo en casa de D. Pedro Gil, calle de Moncada, y en Tarragona en casa de dicho señor, que a más de satisfacérsele los gastos que tenga echos, se le recompensará con una correspondiente gratificación [sic]’». La nota l’havia pagat Pere Gil Babot (1783-1853), banquer, navilier, empresari vinculat amb el tràfic d’esclaus i soci fundador de la Societat Catalana per a l’Enllumenat de Gas a Barcelona, la descendència del qual també va finançar (en part) la construcció de l’Hospital de Sant Pau. L’anècdota la va explicar recentment el professor Martín Rodrigo Alharilla durant les jornades ‘Esclavisme a Barcelona’, que han congregat aquesta setmana grans experts en la matèria. Ple absolut al Born Centre de Cultura i Memòria.