Aquest diumenge es compleixen 50 anys de la constitució de l’Assemblea de Catalunya, el primer organisme unitari de l’oposició democràtica a Espanya que va ser capaç d’aplegar tant els grups polítics d’ideologia diversa que actuaven en clandestinitat, més enllà del PSUC, com entitats de la societat civil i persones independents. A l’Assemblea li devem la idea àmpliament acceptada en la Transició de que la lluita per les llibertats democràtiques era indestriable de la lluita per les llibertats nacionals, no només per a Catalunya, sinó també per als diversos pobles d’Espanya. El seu lema ‘Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia’ no només va fer fortuna, sinó que es va acabar materialitzant fins al punt de comportar la dissolució de l'organització a partir del moment que es va normalitzar l’exercici de la democràcia i, per tant, de la lluita partidista. L’ensenyament que en vam treure va ser que en la lluita contra l’autoritarisme exigia unitat, però que la democràcia es basava en l’acceptació de la legitimitat i de les bondats del pluralisme.