La resistència a reformar les pensions té raons polítiques i poca cosa més. La solució és coneguda però cap de les seves alternatives son bones notícies, de manera que el millor que es pot fer és compartir els sacrificis que fan falta. Uns, acceptant que del que contribueixen avui rebran menys de l’esperat demà passat; altres, que les pensions es reduiran, per la pèrdua d’actualització i/o la tardança en fer-les efectives. La dada és demolidora a la vista de com ha crescut la bretxa entre l’edat de jubilació i l’esperança de vida en la jubilació, des dels 9,1 anys el 1900 als més de 20 a l’actualitat. Amb altres referents: els supervivents d’una cohort nascuda entorn de 1927 exhibeixen avui una biometria de longevitat similar a una persona de 65 anys del començament de segle passat. O simplement recordant que, entre 1960 i 2018, els adults hem guanyat entre 8 i 10 anys d’esperança de vida.