El premi de la setmana passada a la imatge definitòria del tonto contemporani probablement el deu guanyar aquest càrrec del PP que va penjar una foto seva envoltat de dolços i brioixeria industrial amb l’epígraf: «Que diu Alberto Garzón que prohibirà no-sé-què». ‘No-sé-què’ no són les txutxes i els aperitius porqueria, sinó lapublicitat que se’n fa, especialment dirigida als nens, i tampoc tota, només la que s’emet a determinades hores, per protegir aquesta població vulnerable. L’ocurrent amant dels greixos saturats és l’expert en comunicació ‘online’ del PP, Ismael Sirio López Martín, que té al seu perfil de Twitter una d’aquestes frases lapidàries que ens han de fer reflexionar: «Gratuït significa que un altre ho paga». Ho podrien subscriure des del comissari Villarejo fins als magistrats que han tornat a calçar l’enèsima condemna a Jaume Matas per corrupte. Ho podrien imprimir a l’alfombra de la nova seu del seu partit, si és que hi arriba a haver mudança des de Génova, que ho dubto. Vaig ensenyar la foto de l’àugur de Pablo Casado, fanàtic declarat de ‘Cuarto Milenio’, als meus fills i van quedar escandalitzats. «¿Els seus pares li deixen menjar tot això?», va preguntar un. «Potser no sap que els fan amb oli de palma, que mata els boscos dels orangutans», va anotar l’altra. Déu n’hi do amb els senyors de dretes que espanten els nens. Els vaig tranquil·litzar. L’home de la foto, tot i que no té un aspecte especialment saludable, només està fingint que s’atipa de porqueries perquè defensa la llibertat de menjar porqueries només si és l’aliè i bàsicament la dels pobres. Segur que després de fer-se la foto va llançar aquests productes al contenidor groc i se’n va anar a un bon restaurant per menjar un bon turbot. O una mitjana com la que rostia sense foc el seu cap quan el ministre de Consum, que parla allò que calla la de Sanitat, es va referir a la necessitat de reduir la ingesta de carn vermella per pura salut. Vermella i barata, afegeixo jo. Les mitjanes solen portar incorporat l’efecte dissuasori en el preu.