Com la criatura que mira sota el llit perquè té por, en la violència masclista tampoc no existeix el monstre. No, almenys, com ens l’imaginem. Ni com ens han dit que ens l’hem d’imaginar. No existeix l’agressor de manual. Haurem d’oblidar els manuals, perquè serveixen de ben poc. Aquests manuals es van construir sobre unes realitats simples, gairebé literàries, sense matisos, sense llums i ombres, i aquesta construcció col·lectiva de l’agressor ha provocat que moltes víctimes ni tan sols es reconeguin com a tal: busquen el monstre sota el llit, i sota el llit no hi ha res.