Llibertat personal Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El dret a anar-se’n

La mort per eutanàsia d’una dona alemanya que residia a Eivissa evidencia que és oportú regular aquest dret. Hi ha formes de vida que resulten molt més tràgiques que el mateix acte de morir

Alguns de vostès hauran llegit el superb reportatge que el periodista José Miguel L. Romero, de ‘Diario de Ibiza’, diari de Prensa Ibérica, del mateix grup editorial que aquest diari, que també el va difondre, va publicar dies enrere sobre el procés d’eutanàsia portat a terme per una ciutadana alemanya amb residència a l’illa. Doerte Lebender, de 59 anys, tenia esclerosi múltiple i vivia amarrada a una cadira de rodes i al llit articulat, on a les nits, les poques que aconseguia agafar el son profund, la fase inconscient la portava a disfrutar d’un esport, el tennis, que mai va practicar. Immòbil en les hores de vigília, prémer els comandaments del televisor li costava un món, es veia incapaç de sostenir un llibre i necessitava una hora per activar, de vegades ni tan sols ho aconseguia, el dispositiu d’avís que la connectava amb la Creu Roja en cas d’emergència. Víctima de caigudes, cops i una rutina que li impedia valer-se per si mateixa, la Policia Nacional va arribar a acudir un dia fins en 10 ocasions a les trucades de socors de Lebender, fins que el seu millor amic, l’home que la va acompanyar fins al final, va decidir fer-se càrrec de la seva atenció.

Temes:

Eutanàsia