Veient el Dinamo de Kíev-Barça, ben entrada la segona part, el meu fill em va preguntar: «¿És aquest el pitjor Barça que has vist?». Difícil de respondre. ¿Com explicar-li a la generació Messi, als acostumats a l’abundància, als que ja ni celebraven les Lligues, allò del Barça de Gaspart (Dutruel, Christanval, Reiziger, Rochemback, Geovanni...)? ¿O els Barça dels anys de plom que van de la Lliga de Johan Cruyff com a jugador al seu primer entorxat com a entrenador? ¿Com dir-los que vam perdre una Copa d’Europa als penals contra un desconegut equip romanès o que fins i tot amb Johan les Lligues queien de dècada en dècada? ¿Com fer-los entendre que la temporada se salvava guanyant el Madrid al Camp Nou i que cada Copa del Rei era una gran festa a Canaletes? ¿Com començar a descriure el viatge sentimental, el fred bany de realitat, que va de l’‘aquest any, sí’ de l’estiu a l’‘aquest any, tampoc’ de l’hivern?