El món està molt preocupat. O, com es diria en anglès, ‘deeply concerned’, aquesta expressió que sol aparèixer a la boca dels líders internacionals quan volen demostrar que fan alguna cosa per un tema candent. El canvi climàtic ens cau al damunt, però perquè aquest es pugui revertir als líders mundials reunits a Glasgow els tocarà explicar a les seves respectives opinions públiques (i obligar o persuadir poderosíssims ‘lobbies’) que cal gastar diners i fer canvis estructurals que garanteixin que cap país es quedi enrere. No sembla un bon auguri que ahir correguessin per la xarxa imatges del centre de Glasgow ple de cotxes oficials aparcats, o que se sabés que el salmó que es va servir en la cimera procedia d’una empresa sancionada en múltiples ocasions per danys mediambientals. La mobilitat i l’alimentació estan al centre del que es debatrà i decidirà a la COP-26, i que ni tan sols de cara a la galeria se sigui mínimament coherent amb això és, com a mínim, un molt mal presagi. Un cas clàssic de moltes llàgrimes i molt poca vergonya.