Amb especial commoció vaig descobrir que el rígid compliment horari no havia servit per escapar-se de les urpes de les elèctriques. Aquelles franges horàries que tant es van publicitar a finals de maig, aquelles que convidaven a fer la bugada i estendre la roba a trenc d’alba, a posar el rentaplats després de la mitjanit i a dormir en l’estona que quedava entre electrodomèstic i electrodomèstic, aquests trams vall, pla i punta que tan bé ens havíem après, aquests cercles tricolors presos amb imans a les neveres, no serveixen. Fora aquest horari antipàtic, però, almenys, ordenat. Ara, al desfici.