Fa uns anys, a prop de casa, es feia una fira del sector funerari. Per algun motiu estrany, que desconec, sempre em va interessar. Potser una barreja d’humor negre i de fascinació per com la societat moderna s’adaptava a la pràctica més antiga de totes, l’enterrament dels morts. També hi havia un punt de prevenció. En resum: no hi vaig anar mai, perquè em feia respecte entrar en un pavelló amb tot de taüts exposats, flors, làpides, urnes fetes amb material reciclable o joies elaborades a partir de les cendres dels difunts. Però estava al dia de les novetats. De fet, encara segueixo les innovacions del sector, que ara ofereix retransmissions en directe de les cerimònies i altres delicadeses mortuòries.