Es discuteix si els jutges han de nomenar els jutges, com si no ho fessin ja. Ni es planteja que els ciutadans nomenin els jutges. O que els ciutadans substitueixin els jutges, ja que cap adult en el seu seny imputaria Tezanos per malversació, confondria el plaer sexual amb el dolor d’una violació o castigaria amb anys de presó qui digués ‘lladre’ a Joan Carles I. Per consolar-se, la plebs encara nomena els parlamentaris, la seva única prerrogativa abans que Meritxell Batet sotmetés també el poder legislatiu al judicial, en aplicació de la llei de la por insuperable.