Només l’absència d’un pla pot salvar Koeman

Un dels debats crucials de les últimes setmanes girava al voltant de si aquest Barça podria jugar millor amb un altre entrenador, en vista d’aquesta plantilla tan desequilibrada, tan deficient i tan mal armada, en particular a dalt, on es marquen les diferències. No hi ha una resposta clara, per molt que alguns pretenguin dir que sí amb rotunditat. Ara bé, en vista de la trista imatge de Vallecas, ha arribat el moment de canviar la pregunta: ¿pot el Barça competir pitjor? L’equip de Koeman, s’està demostrant partit rere partit, rendeix malament i es trenca tant davant rivals grans com davant rivals petits. L’entrenador ha provat de tot, ha variat sistemes, ha agitat les alineacions, s’ha atrevit a apostar pels més joves i ha mirat de recuperar costosos fitxatges fallits com el trist Coutinho. Res li ha funcionat. Res. Fa la sensació, doncs, que ja no li queden recursos. S’entén que el president Laporta volgués aguantar Koeman fins a l’estiu per començar de forma neta amb un nou entrenador, un que li agradi més, que iniciï un projecte fresc des de zero, amb l’economia menys urgent. Però no fa pinta que pugui ser. Difícilment pot el president continuar amb una actitud contemplativa, no fer res, perquè no fer res ara mateix es veu com la pitjor de les decisions. Compte, qualsevol entrenador que supleixi Koeman patirà molt per millorar el joc de l’equip. Per començar no té ni un sol extrem, així que no està el Barça per reclamar dogmes cruyffistes. Però fa la sensació que urgeix provar una cosa diferent, i encomanar-se a un mètode nou, esbrinar si els petits retocs que tot entrenador aporta provoquen algun tipus d’inflexió, un efecte Davids. A hores d’ara, si no succeeix res, si no es produeix el tancament d’una etapa complexa –el que ha viscut aquest entrenador tot just té parangó en la història blaugrana–, només es pot interpretar com l’absència d’un pla d’emergència treballat des de les altures del club. No hi ha cap altra explicació.

El més llegit