Alguns sectors de Barcelona no van acceptar ni van entendre que Ada Colau, l’activista, es convertís en alcaldessa de la ciutat. No van saber (o van voler) veure-ho venir, i no van voler (o van saber) adaptar-s’hi. La seva ceguesa va quedar exposada de forma gairebé impúdica en la contesa electoral del 2019, quan hi va haver qui va considerar una bona idea presentar descaradament un ex primer ministre francès com a candidat de cert ‘establishment’ sota la bandera de Ciutadans, un lot d’allò més complet. La resta és història per a les facultats de Polítiques, inclòs aquest ‘cliffhanger’ pervers per als promotors de la jugada mestra que va ser que Colau acabés repetint com a alcaldessa gràcies justament el grapat de regidors d’aquesta fracassada operació política.