Tenia cita amb una reina al Museu de Ciències Naturals de Barcelona i vaig témer arribar-hi amb retard. Jane i Tarzan haurien creuat de l’Hospitalet al Fòrum, del Fòrum a Gràcia i de la vila al mar gronxant-se i despenjant-se de liana en liana. Però, siguem realistes, ni a la jungla d’asfalt tenim una òptima cobertura arbòria, ni posseeixo el cos atlètic de Johnny Weissmüller; tampoc el de la biòloga i ecòloga forestal que m’esperava al museu: la «Reina del Dosser del Bosc». Vaig optar per un altre tipus de lianes i branques, les línies de transport públic, i, a tota carrera, em vaig poder trobar amb Nalini Nadkarni (Bethesda, Estats Units, 1954). Una científica jovial que em va estrènyer la mà sense exigir cap protocol. No hi havia corona física, només és una valenta i emprenedora dona que estudia l’ecosistema que es desenvolupa a la copa dels arbres dels boscos tropicals i temperats.