En la reflexió que Henry Bergson fa sobre el riure, especifica que hi ha tres condicions inevitables per entendre l’humor. La primera és que es tracta d’una mirada humana, perquè res no té gràcia, a la natura, res no ens invita al somriure discret o a l’esclafit exagerat. Som els humans que aboquem a la realitat neutre una visió humorística, característica essencial de la nostra espècie. La tercera condició del filòsof és una conseqüència de la primera i estableix que el riure és sempre grupal: implica una complicitat amb altres persones que riuen. És a dir, el concepte d’humor depèn de les societats. La broma s’interpreta en funció del temps i de la història.